» 29

                   Bo de debò vol dir més que bo

                   Un dia li vaig dir a un amic:

—No creus que em podríeu tots plegats demanar perdó?

                   Després vaig pensar...

Després vaig pensar que al principi Déu creà el cel i la terra
Després vaig pensar que la terra era un món buit i sense cap ordre
Després vaig pensar que tota la superfície de l'oceà era coberta de foscor
Després vaig pensar que un vent batia les ales sobre les aigües
Després vaig pensar que Déu digué: «Que existeixi la llum». I la llum existí. 
Després vaig pensar que Déu veié que la llum era bona de debò
Després vaig pensar que Déu la separà de la foscor i li donà el nom de «dia»
Després vaig pensar que a la foscor li donà el de «nit»
Després vaig pensar que Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

Després vaig pensar que la cosa pintava bé, bé de debò, com això:

                  
                    Després, l'amic em respongué:

—En nom de tots et demano perdó

» 28

Un ou de Pasqua 
i un dibuix 

Pasqua és: Oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu, els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res

 

Aquesta nit és Pasqua. Una abraçada a tothom!

» 27

Poema dels «ohs» 

Oh, bon dia, oh, veig que avui es un nou dia, oh, que disfruteu d’una nova oportunitat que se us dona, oh, avui i sempre perquè, oh, acabo de descobrir que encara tinc una nova oportunitat, oh, i això ho demostra la sorpresa que tinc sentint-me ara viu, oh, i fins ara no hi havia pensat, oh: sóc una demostració de la vida, oh, i per això puc dir que m’ho passo bé, que la vida s’ho passa bé en mi, oh, que està molt contenta de ser amb mi 

Oh, per tot això abans d'acabar, encara voldria dir uns quants ohs més: 

Oh amics meus m’estan passant coses meravelloses —visc!— i estic agraït a Déu i a tothom de tot el que està caient damunt meu que és vida: oh 

Espero que tots també estigueu bé vosaltres i tota la vostra colla i els vostres parroquians i la vostra família i els vostres amics, oh! 

Oh: que Déu us beneixi  

Oh, en confiança, jo estic agraït per tot menys pels psicoanalistes que diuen que ho saben tot i les persones que diuen que ho saben tot em posen dels nervis, oh ho sento no puc fer-hi més 

Oh però això és molt poca cosa comparat amb l’oh de la vida 

Oh, plou!

 

» 26

Qui sap...

Qui sap si un pa no és una supernova... 

El pa, segons com es miri, també és una explosió. Només cal pensar en tot el seu cicle: blat, farina, fins al seu esclat al forn 

Com que bàsicament l’elaborem per compartir-lo és una explosió d’amistat 

Diu moltes més coses de les que diu un simple i humil panet que en la seva petitesa pot generar més llum que una supernova 

Compartir el pa arreglaria el món 

Tot això ho he experimentat mentre feia el meu primer panet 

Us n'ensenyo la foto perquè m’agradaria compartir-lo amb tots vosaltres 

Me'n sento molt orgullós

 

» 25

Supernoves

Què és una supernova? Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova. Correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels (estels binaris i estels massius). 

Les supernoves originen emissions de radiació electromagnètica intensíssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, i després decreixen en brillantor de manera més o menys suau fins a desaparèixer completament.

Fonamentalment, s'originen a partir d'estrelles massives que ja no poden fusionar més el seu nucli, esgotat i incapaç de sostenir-se per mitjà de la pressió de degeneració dels electrons, la qual cosa les porta a contraure's sobtadament i a generar, en el procés, una gran emissió d'energia. 

En la il·lustració podem veure les restes de la supernova de Kepler. Aquesta imatge és un fotomuntatge amb captures del telescopi espacial Hubble, l'observarori de raigs-X Chandra i el telescopi espacial Spitzer. 

L’astrònom danès Tycho Brahe (Svalöv, Suècia, 1546,-16001) va ser testimioni d’una supernova. També Johannes Kepler (1571-1630) astrònom i matemàtic alemany, va ser testimioni d’una altra supernova i, 400 anys després, Richard Phillips Feynman (1918-1988) físic nord-americà també va ser testimioni d’una supernova

Els artistes sovint som testimonis de les nostres supernoves ja siguin com a ressò o eco de les passades ja sigui com a premonicions de les futures.

Com que he estat testimoni de dues d'aquestes explosions estel·lars us n'ensenyo dibuixos de com les he vistes