14 de gener del 2016

» 09

Allò que hom vol

Avui he sentit la cançó La nostra alegria ningú no ens la prendrà i per uns moments l’he compartida. M’he sentit acompanyat per l’alegria i pels qui la cantaven...
I... era  evident que hi participava perquè, de la manera que fós, jo també estava alegre... 
Per uns moments més o menys llargs: en l’alegria, la quantitat o la durada no és important...
Quan pressentim veient la branca nua,
que, malgrat tot l'ametller florirà;
quan esperem al cor de la nit crua,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà
És cert que el món on jo visc és un altre. Més dificil, més complexe si voleu, però no exempt d’encant. He d’acceptar que les coses són com són. No són ni més bones ni més dolentes. Són les que hi ha. Les he d’acceptar tal com venen. En tot cas, les dolentes ja marxaran. He d’esperar que sigui així. Per això, entretant, faig el que faig: faig... alguna cosa! No faig «no-res»! 
Tinc una feina envejable. No em puc queixar: cuidar i vigilar a la mare. Ella també em cuida i em vigila. Què més puc demanar? Estic aprenent moltes coses en aquest ofici. Si ho expliqués el món es riuria de mi però...
Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà;
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà
 
Si ho expliqués el món es riuria de mi com es riuria del meu dibuix, però...
...allò que hom vol sempre ho pot abastar

» 08

Ziggy Stardust

Avui ha mort David Bowie. Se li va dil·latar la nineta de l'ull dret d’un cop de pilota quan era petit. Per ell «moc fitxa» avui en el meu joc d’escacs particular
Les coses cal creure-les i cal ser conseqüent amb elles. Jo me les crec i sóc conseqüent per això faig el que faig i, si ho he de fer sol, cap problema
Tot i que ben pensat potser tot això —totes aquestes coses— cal fer-les sol... però també acompanyat al mateix temps

Sol perquè sóc com sóc i no hi ha ningú com jo i, si segueixo vivint, és senyal que Déu m’estima i ho vol així i no m’estimaria si em comportés d’una manera diferent

Però només sol em tornaria boig
Per això cal acceptar —i donar!— la companyia
Fer el meu camí solitari però junts, amb d'altres solitaris com jo, jugant tots el joc que ens toca jugar
Caminar junts té les seves regles. Caminar sol també
Caminar, seguir sota aquest ull que tant ens estima i que tot ho veu 
He dibuixat un mantell en el centre del qual hi ha un quadrat
He «mogut fitxa»: un quadrat on hi ha un
CDR com un ull
He dibuixat un ull en l'acte de veure-hi
L’ull que ens veu i que ho veu tot?

Seguim  
No ens podem queixar