20 de març de 2016

» 27

Poema dels «ohs» 
Oh, bon dia, oh, veig que avui es un nou dia, oh, que disfruteu d’una nova oportunitat que se us dona, oh, avui i sempre perquè, oh, acabo de descobrir que encara tinc una nova oportunitat, oh, i això ho demostra la sorpresa que tinc sentint-me ara viu, oh, i fins ara no hi havia pensat, oh: sóc una demostració de la vida, oh, i per això puc dir que m’ho passo bé, que la vida s’ho passa bé en mi, oh, que està molt contenta de ser amb mi 
Oh, per tot això abans d'acabar, encara voldria dir uns quants ohs més: 
Oh amics meus m’estan passant coses meravelloses —visc!— i estic agraït a Déu i a tothom de tot el que està caient damunt meu que és vida: oh 
Espero que tots també estigueu bé vosaltres i tota la vostra colla i els vostres parroquians i la vostra família i els vostres amics, oh! 
Oh: que Déu us beneixi  
Oh, en confiança, jo estic agraït per tot menys pels psicoanalistes que diuen que ho saben tot i les persones que diuen que ho saben tot em posen dels nervis, oh ho sento no puc fer-hi més 
Oh però això és molt poca cosa comparat amb l’oh de la vida 
Oh, plou!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada