15 de gener del 2016

» 11

Cycles of Time
De vegades faig coses que només les entenc jo... i amb això també dic implícitament que els demés no les entenen. Qui entén de veritat, doncs: ells o jo?
Una d’aquestes coses és una fórmula, un concepte físic per mesurar l’espai-temps
Parteixo de la base d’un diagrama del físic i matemàtic Roger Penrose (1931) en el llibre Cycles of Time: An Extraordinary New View of the Universe (Bodley Head, 2010)
Ara només em falta posar-me a explicar-ho com fa ell
És clar que jo no he anat a la universitat
M’ho he tingut de manegar a la meva manera i em sembla que no vaig errat aquesta vegada
Sí, ara només em falta explicar-ho amb les meves eines
Seria de covards no intentar-ho
Seria de mesquins voler quedar-m'ho tan sols per a mi i no donar-ho 
La grandesa de Sir Roger no han estat ni uns coneixements, ni unes il·luminacions ni un saber flotant en l'espai del seu cap sinó aquesta: les paraules, l'explicació, l'esforç per a donar-ho
Pel que fa a mi, de moment presento el tema esquemàticament en aquest collage tot pensant en la feina que em queda per fer i com puc començar-la i això només ho puc saber jo i he de treballar net com Penrose

» 10

Lady Stardust
a l   p a r c   d e l   P u t x e t


People stared at the makeup on his face
Laughed at his long black hair, his animal grace
The boy in the bright blue jeans
Jumped up on the stage
And lady stardust sang his songs
Of darkness and disgrace
La gent li mirava el maquillatge de la cara
i es reia del llarg cabell negre i de la seva gràcia animal
El noi dels pantalons texans blaus i lluents
va saltar a l'escenari
I la senyora «polsim d’estrelles» va cantar cançons
de foscor i de torbació