28 de març de 2016

» 29

                   Bo de debò vol dir més que bo

                   Un dia li vaig dir a un amic:
—No creus que em podríeu tots plegats demanar perdó?

                   Després vaig pensar...
Després vaig pensar que al principi Déu creà el cel i la terra
Després vaig pensar que la terra era un món buit i sense cap ordre
Després vaig pensar que tota la superfície de l'oceà era coberta de foscor
Després vaig pensar que un vent batia les ales sobre les aigües
Després vaig pensar que Déu digué: «Que existeixi la llum». I la llum existí. 
Després vaig pensar que Déu veié que la llum era bona de debò
Després vaig pensar que Déu la separà de la foscor i li donà el nom de «dia»
Després vaig pensar que a la foscor li donà el de «nit»
Després vaig pensar que Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

Després vaig pensar que la cosa pintava bé, bé de debò, com això:

                  
                    Després, l'amic em respongué:

—En nom de tots et demano perdó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada