2 de febrer del 2016

» 21

Tranquilitat i fermesa
Per demostrar que allò que l’altre dia li explicava al psicoanalista era veritat, avui he tornat a la pastisseria i m’han venut la bandeja que us ensenyo 
 
Com podeu veure, la semblança entre les dues és gran 
 
Quan m’ha fet entrar al despatx li he explicat 
L’entrevista ha anat bé i els temors que tenia s’han esfumat. Li he parlat amb tranquilitat i fermesa. Ha estat el primer pas per obrir una nova via. Després he fet el segon pas i he desbloquejat la via morta. Ara la porta ja estava oberta. Era la meva porta. Tant sols havia d’entrar-hi i quan ho he fet li he dit: «Miri, miri» tot ensenyant-li les dues bandejes 
He afegit: «Benvingut sigui vostè també, viatger del terra o del subsol: la línia que es projecta des del centre li desitja la felicitat» i li he explicat que abans, quan totes aquestes coses encara no es podien dir amb el llenguatge científic o artístic els poetes ho expressaven amb paraules com aquestes:  
El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge, l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra; radiant com un atleta que es llança a la cursa, surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre; res no s'escapa de la seva escalfor.
És perfecta la llei del Senyor, l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada