Un record: les naus Voyager
El tema és la percepció que fem de les coses
29 de desembre del 2015
28 de desembre del 2015
» 04
Una reflexió
Remenant el bloc apropositdelfullverd, m’he topat amb la possibilitat que «l'esperança punxi» —si voleu llegir-ho feu clic aquí— i per uns moments he tingut una visió
M’ha vingut després d’escriure unes paraules esparses sobre la pau i la llibertat
I com punxa l’esperança —o com punxo jo— en un tema tan delicat?
D’entrada diria que el terror —vegeu aquí— no es pot justificar i em sembla que és un deure moral pel bé de la democràcia el reflexionar sobre tot allò que s’ha fet malament per haver arribat fins aquest punt:
La venda d’armes —al detall o l’engròs—Els guetos —els sectors socials delimitats on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat—El menyspreu per «la» cultura —i per totes «les» cultures—El capitalisme salvatge —no domesticat, esquerp, rude, intractable, brutal—La xarxa o «l'internet» —embrutides pel bombardeig sense treva amb publicitat vírica—La falta d’ètica política —que ens vol fer tornar a uns valors superats des de fa temps—Tot això punxa... molt
Em sembla que si volem assolir la «normalitat» no tocarà més remei que... punxar-se o deixar-se punxar per l’esperança
Per això caldria, sí, lluitar i lluitar però sobretot R E C T I F I C A R *
Potser aleshores la victòria no només serà nostra sinó de tots
Ho juro! Jaume
—Ai que em punxo!—
(*) Rectificar: el «vitriol» dels alquimistes! Segons ells la paraula «vitriol» és un acròstic format per les inicials d’aquesta frase: Visita l’Interior de la Terra i, Rectificant, Inventa (1) l’Oculta Làpida (2)
(1) La paraula «inventar», aquí, és equivalent a «ressucitar» en el sentit que ara, com que ja has visitat o coneixes la part més fosca de la teva terra pots tornar a tenir vida: estàs obligat a «inventar-la», no te'n pots escapolir
(2) La paraula «làpida» en llatí també vol dir «pedra» o «terra»
La frase, en llatí, sona així: «Visita Interiora Terrae Rectificandoque Invenies Occultum Lapidem»
27 de desembre del 2015
» 03
Una carta al Francesc
informàtic i enginyer de telecomunicacions
Benvolgut Francesc. Podria ser que un mòbil, que té un petit cervell amb tota la informació que li poso i que passa pels seus circuits, pugués assolir una inteligència —una «consciència»— i pugués prendre en un moment donat decicions pròpies que tinguessin molt a veure amb les virtuts i els defectes de la personalitat de qui el manipula?
Vaja, que d’alguna manera li estigui donant una vida d’acord amb les matèries de les quals jo, per exemple, busco informació a la xarxa com ara matemàtiques, física, humanitats, filosofia, religió, etc
Té tela, oi, aquesta suposició?
Té tela, oi, aquesta suposició?
Disquet... Xip... Consciència...
«Xip_01»
«Disquet»
«Xip_02»
«Xip_03 o Xip de la consciència»
«Xip_04»
«Xip_05»
Teoria quàntica
______________________________________________________
______________________________________________________
Aquest dibuix té una historia molt maca també relacionada d’alguna manera amb la carta que t'escric
L’altre dia, mentre seia a un dels bancs del jardins del Doctor Roig, barrinava sobre problemes de física i les energies de l’univers, feia esquemes i diagrames en color de la simetria de les resistències dels pols negatiu i positiu i el seu contingut en el espai
El groc seria entrellaçable amb el vermell en un espai neutre
El blau seria el camp o l’espai per on circulen les energies
El verd seria la força del buit que abraça als altres dos colors
Són enmig de dos cercles que simbolitzen una dinamo ascendent i una altre desendent. Com l’electromagnetisme d’un petit forat negre
Aliè al dibuix o al diagrama de forçes que estaba sorgint no vaig saber fins més tard que el dibuix era la cara del sol somrient i la de la lluna melancòlica
No hi havia dubte
La força masculina i la força femenina s’ajuntaven interpretant un paper d’energia creadora: el sol i la lluna
L'home i la dona venim de l’espai o «caldo de cultiu» de les estrelles i allà tornarem
Déu mostrava en el dibuix d’un nen l’essència de la vida i aquest mateix dibuix era la resposta al gran misteri
26 de desembre del 2015
» 02
Un xat
En Jaume escriu:
Al cap d’uns dies de dibuixar el disc d'or en el llibre m’adono que la figura en porta un a la ma. Va ser una sorpresa.
Què simbolitza aquest disc?
Pot ser la pedra filosofal?
La transmutacio del mercuri en or?
M’ho pots aclarir?
És un senyal que també em marca a mi...
Quin missatge he de treure del misteri del disc?
Els dibuixo a tot arreu. Es una obsessió. Em pregunto el perquè de tot això. Forma part de la meva cosmologia de l’univers i els associo a civilitzacions alienes.
M’agradaria desxifrar el missatge. Comunicar-me amb «ells»
Quin secret ens guarden les estrelles?
Bona nit, company
Bona nit, Jaume. Jo no hi entenc d’això. Veig que símbols d’aquests es repeteixen en totes les cultures. Són símbols bàsics o primaris —cercles, espirals— que si et fixes en l'ull d’un infant els pots trobar. Diuen allò que són. No diuen més. Són les paraules que fem servir per parlar d’ells. Aquesta busca de transcendència que tu simbolitzes amb l’estrella jo la veig així: Alguns —tres— una vegada van formular la pregunta d’aquesta manera: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo» S’entén que aquí «rei» és la personificació d’aquesta transcendència que com que és absoluta també és i inclou tot i tothom. Per això aquesta pregunta va crear tanta expectativa i intensos desitjos de saber-ne exactament els detalls: «Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella». Com és sabut, però, fins que no et poses a caminar mai no apareix cap vestigi de res: «Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que...» «l'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa» «...fins que l’estrella s'aturà damunt el lloc on era l'infant»
25 de desembre del 2015
» 01
Hola amics
Estic treballant en la felicitació de Nadal d’enguany en la qual m’agradaria tenir present la situació social en un món canviant
Us ensenyaré el projecte abans de tenir-la acabada. D'aquesta manera podré dir alguna cosa més que les paraules que són habituals aquests dies
Parteix del treball que vaig fer l’any passat en el qual assolia una hiperzona on començava el domini de l’espai-temps. «L’univers és meu», em deia a mi mateix, i ho vaig simbolitzar amb el cercle, la rodona i el punt: la unitat. Però ja som a punt del 2016: la terra plora i tots mirem el cel...Aquest any li toca al triangle que simbolitza Déu que apareix, tot i que diluït com una boira
La pau, acompanyada de la llibertat, és el més sagrat que tenim. Són dos pilars bàsics. Si els taquem amb sang els perdem
«Els indicadors de la nau, l'ordinador d’abord i l'ajudant de comandament m’informen que portem un desfasament d’un any i que hem entrat en una zona fosca: el futur. Cap problema: activarem l’hiperespai i arribarem a la terra amb la data corregida»També aprofito per ensenyar-vos les estrelles que porto com a galons. Me les he guanyades a pols. Adornen les nits del meu univers. Si us hi fixeu bé, algunes quan es combinen, formen la mirada neta d’un nen gran
M'agradaria que un mural com aquest adornés la seu de l'UNICEF
en homenatge als nens maltractats
Geometria sagrada o simetria dinàmica...
L'estel... la muntanya... l'abet...
el copet de neu... la caseta...
les copes de cava...
Tot en un dibuix. La tríada. El símbol de Déu fet home
_________________ Endreça de l'autor a la nadala _________________
Fa dos anys vaig començar la postal de Nadal asociada a una figura geomètrica. Primer va ser el quadrat que s'asocia a la totalitat i a la plenitud. L'any següent li va tocar al cercle que s'associa a la unitat, a la llavor i al principi. Enguany toca el triangle. Figura de Déu creador. La triada que conté la prudència, la saviesa, la pietat, l'amistat, la pau i l'harmonia. Una manifestacio de relació i d'equilibri
_________________ Resposta de Matilde Manyà _________________
Molt bonic, Jaume, m'agrada molt el teu dibuix. Quins conceptes tan extraordinaris que té associats el triangle: prudència —sempre convenient— saviesa —tant de bo fóssim savis: ens equivocaríem menys— la pietat —qualitat dels generosos— l'amistat —que enriqueix la vida—la pau —que agermana tothom— i l'harmonia —font de benestar. Et desitjo que el triangle que has triat per compartir aquest any amb nosaltres t'acompanyi tot l'any en la recerca de la plenitud
_________________ Resposta de Jaume Manyà _________________
Gràcies per aquestes paraules tan mesurades com plenes de sentit. Me les guardo al cor. Com a creient que sóc, pregaré a Déu per tots vosaltres, perquè el meu univers ple d'estels us il·lumini a tots vosaltres que m’estimeu tant. Una abraçada ben forta
____________ Invitació primera ____________
Us convido a escriure algun comentari
(Vegeu a sota)
____________ Invitació segona ____________
Us convido a visitar un altre bloc:
«Vaig per camins que no volen drecera...»