29 de gener de 2016

» 17

Bon dia


He col·locat tot d’elements a la imatge que podeu veure perquè sovint em serveixen per treballar com si fossin les paraules d’un paràgraf
Els astres, les aquarel·les com astres, els xacres com aquarel·les, una campaneta com un xacra, Van Gog... 
Tot roda però diu alguna cosa?
De vegades aquests collages que faig penso que s'assemblen a la teologia quan humilment prova de trobar paraules per expressar l’inexpressable que és Déu
També hi ha un «logos» en tot això que jo faig que també és inexpressable i que malgrat tot, com fa la teologia, no deixo d’intentar expressar-ho
Tant la teologia com jo sempre ens quedem amb la incògnita, però, de saber si haurem estat prou humils com per arribar a comunicar alguna cosa d’allò que no es pot dir res
«Déu és amor, ens estima com una mare estima i protegeix els seus fillets i els dóna el que necessiten» diu la teologia però no sap com dir-ho perquè se sent depassada per alguna cosa molt més gran que les seves mateixes paraules i que els mateixos teòlegs que les volen dir... Una cosa anomenada amor i que mai sabem com dir

El llibre del Deuteronomi descriu com ens estima Déu però la pregunta pel «teòleg» que va escriure aquest llibre segurament que va ser semblant a la que em faig jo: hauré aconseguit de comunicar-ho?
El trobà en una terra despoblada, entre els udols i la desolació del desert. El protegí i se n’ocupava, el guardava com la nineta dels seus ulls. Com l’àguila que desvetlla la niuada i voleteja sobre els seus aguilons, desplegava les ales, el prenia i el portava sobre el seu plomatge. El Senyor tot sol el guiava, no l’ajudaven déus estrangers. Dt 32,10-11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada