10 de gener de 2016

» 07

A lonely CDR balad
Faig una via molt solitaria, és veritat, i em sembla que no és gaire ben vist 
No és fàcil 
No és cap «autoflajelament» com alguns creuen. La meva reclusió, el meu retir, el meu aïllament són per no ferir. Perquè la realitat sempre te la serveixen crua i arriba a ser indigesta 
Potser ha arribat el moment que m’obri per poder treballar tots plegats. Se m’ha d’ensenyar com fer-ho 
Tinc raó 
Pel que fa a mi, paciència: seguiré treballant. Seguiré visitant «l’interior de la meva terra i seguiré rectificant» com deien els alquimistes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada