26 de desembre del 2015

» 02

Un xat 

En Jaume escriu:
Al cap d’uns dies de dibuixar el disc d'or en el llibre m’adono que la figura en porta un a la ma. Va ser una sorpresa.
Q
uè simbolitza aquest disc?
P
ot ser la pedra filosofal?
L
a transmutacio del mercuri en or?
M
’ho pots aclarir?
É
s un senyal que també em marca a mi...
Quin missatge he de treure del misteri del disc?
Els dibuixo a tot arreu. Es una obsessió. Em pregunto el perquè de tot això. Forma part de la meva cosmologia de l’univers i els associo a civilitzacions alienes. 
M’agradaria desxifrar el missatge. Comunicar-me amb «ells»
Quin secret ens guarden les estrelles?
Bona nit, company 

 
Bona nit, Jaume. Jo no hi entenc d’això. Veig que símbols d’aquests es repeteixen en totes les cultures. Són símbols bàsics o primaris —cercles, espirals— que si et fixes en l'ull d’un infant els pots trobar. Diuen allò que són. No diuen més. Són les paraules que fem servir per parlar d’ells. Aquesta busca de transcendència que tu simbolitzes amb l’estrella jo la veig així: Alguns —tres— una vegada van formular la pregunta d’aquesta manera: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo» S’entén que aquí «rei» és la personificació d’aquesta transcendència que com que és absoluta també és i inclou tot i tothom. Per això aquesta pregunta va crear tanta expectativa i intensos desitjos de saber-ne exactament els detalls: «Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella». Com és sabut, però, fins que no et poses a caminar mai no apareix cap vestigi de res: «Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que...» «l'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa» «...fins que l’estrella s'aturà damunt el lloc on era l'infant»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada