14 de gener del 2016

» 09

Allò que hom vol

Avui he sentit la cançó La nostra alegria ningú no ens la prendrà i per uns moments l’he compartida. M’he sentit acompanyat per l’alegria i pels qui la cantaven...
I... era  evident que hi participava perquè, de la manera que fós, jo també estava alegre... 
Per uns moments més o menys llargs: en l’alegria, la quantitat o la durada no és important...
Quan pressentim veient la branca nua,
que, malgrat tot l'ametller florirà;
quan esperem al cor de la nit crua,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà
És cert que el món on jo visc és un altre. Més dificil, més complexe si voleu, però no exempt d’encant. He d’acceptar que les coses són com són. No són ni més bones ni més dolentes. Són les que hi ha. Les he d’acceptar tal com venen. En tot cas, les dolentes ja marxaran. He d’esperar que sigui així. Per això, entretant, faig el que faig: faig... alguna cosa! No faig «no-res»! 
Tinc una feina envejable. No em puc queixar: cuidar i vigilar a la mare. Ella també em cuida i em vigila. Què més puc demanar? Estic aprenent moltes coses en aquest ofici. Si ho expliqués el món es riuria de mi però...
Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà;
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà
 
Si ho expliqués el món es riuria de mi com es riuria del meu dibuix, però...
...allò que hom vol sempre ho pot abastar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada